Aquest cap de setmana passat era festa major a Arbúcies. Ho era amb els clàssics balls de Can Cassó, amb les barraques tradicionals i amb els concerts de Joan Colomo i de Sanjosex, pertanyents al segon cicle de concerts d'estiu del Cafè Can Torres.
Divendres era el torn a l'actuació de Joan Colomo; esperàvem amb candeletes veure per primera vegada en solitari l'actuació del cantautor. L'any anterior l'havíem pogut veure al Poparb amb la seva banda acompanyant i ens va deixar un agradable sabor de boca. A partir de llavors volíem veure'l en un dels seus "shows" en solitari. I què millor que fer-ho al costat de casa...
Amb mitja horeta de retard i amb molt de públic, poc però coneixedor de la música de Colomo, va començar un concert estrany, amb poc ritme i que ens va deixar totalment descol·locats. Joan Colomo va sortir amb la seva guitarra i amb alguns pedals electrònics que permeten gravar veus i sons per tal de repetir-los i interactuar en solitari. Des d'un bon principi es va voler posar el públic a la seva banda, sabent que no era conegut, i no ho va aconseguir. I la qüestió és que va acabar de cap a peus tan sols un parell de cançons, la qual cosa va fer sentir-nos inquiets, fins i tot, als que el coneixíem i volíem escoltar de viva veu les seves composicions. Esperem treure'ns la sensació que se'ns va quedar ben aviat ja que estem davant d'un músic espectacular...
Sensació diferent se'ns va quedar al contemplar l'espectacle que va oferir el gran Sanjosex en format de trio, al costat d'un baix i d'una bateria. Amb la seva guitarra clàssica entre les mans, o ja fos amb l'elèctrica, va desglossar una vintena de temes que van fer passar el temps de forma diferent, com quan el temps vola i sembla que hagin passat pocs minuts... El de La Bisbal va demostrar els recursos que domina ja sigui en un gran escenari o ja sigui en un escenari col·locat sobre d'una antiga piscina i amb el públic a tocar... Temes com Animal Salvatge, Futur incert, Corriol, Quatre pensaments, Et menjaria a petons o Són instints van sonar a la perfecció i properes, senzilles i treballades.
El concert s'acabava amb una cançó anomenada Perdó del disc Temps i rellotge (2007) amb la qual l'artista va voler demanar disculpes dels petits errors memorístics que va tenir al llarg del concert... De totes maneres, ningú les hi va acceptar perquè els errors són fins i tot agraïts en un directe punyent i inesborrable pels que vam poder viure aquest moment Can Torres...
Des d'aquí volem agrair també al Cafè Can Torres per iniciatives musicals com aquestes i com les que encara completaran el cicle d'estiu del cafè que podeu consultar a l'article del nostre blog.
Per acabar us deixem algun fregment que es va enregistrar del concert...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada