MANEL AL ROMEA...

Dijous vespre... aproximadament 2/4 de nou del vespre quan dos dels membres del KM231 entrem a fer un cafè al teatre Romea abans de poder gaudir del 1r (3r) concert dels Manel a la capital catalana en la que està essent la seva presentació oficial del nou disc 10 milles per veure una bona armadura (2011).

Durant la conversa, les sensacions prèvies d’un concert primerenc, que mai hem vist encara, posant sobre l’escenari unes cançons plenes de matisos, de detalls, d’instrumentalitzacions complexes de traslladar al directe. I com serà l’orquestració de l’aniversari? I com faran  el vent inicial de la de Benvolgut?...

El temps córrer depressa amb la conversa encesa i ens trobem ja entrant a la platea del Romea amb la sorpresa inicial d’adonar-nos que a prop nostre el seguidor més mediàtic del grup assistia al concert; com no Pep Guardiola que entrava també al teatre entre crits del públic.

Anècdota a part, i ja assentats a les nostres localitats, el teló abaixat amagava l’austera posada en escena que la banda ha utilitzat en aquestes jornades de presentació. Res més que els seus instruments i la seva presència.

Amb els cinc minuts d’educada espera, el teló es va alçant mentre comença a sonar la melodia de El Miquel i l’Olga tornen. Sense els vents i les segones veus femenines que l’acompanyen a l’àlbum i amb la sensació de ser una bona cançó de benvinguda l’escoltem escalfant els nostres cossos i en part les nostres veus.

Ja hi som, ja estem allà i fem una respiració profunda per ser encara més conscients del que estem vivint. Per a poder fer-nos una idea pròpia de l’espectacle.

El concert segueix amb el repertori més lent de la vetllada, amb cançons que barregen els dos discs extrets pels Manel i que denoten l’obvietat que les cançons més veteranes es desenvolupen amb una sutilesa que les més novelles encara els manca. De fet, aquesta afirmació no té cap mena de validesa quan un escolta sorprenentment el boomerang, l’aniversari o Benvolguts, les quals el grup posa en escena de forma magistral demostrant les llargues hores d’assaig que de segur hi ha al seu darrera. Molt destacable la transformació de l’aniversari en un vals molt ben aconseguit i que mostra el talent que tenen el quartet barceloní.

I quan més enllà viatja el concert, quan ja sents que allò havia passat l’equador temporal, el ritme del concert agafa el seu millor clímax amb cançons del primer disc i les més promocionades d’aquest segon: Dona estrangera, Ai Dolors, Boomerang... Van succeïnt una darrera l’atra amb les persones molt més entregades i amb bastant boques seguint les lletres dificultoses de les composicions del grup.

Els Manel es despedeixen i dos tandes de bisos són necessàries per finiquitar un concert que clou amb l’havanera que també tanca el 10 milles per veure una bona armadura (2011) i que porta per nom Deixe-la Toni deixe-la.

La gent sense eufòria i amb cara de satisfacció abandona la sala altra vegada amb les mirades clavades al seguidor futbolístic de la banda...

Sortim del teatre i en el viatge de tornada a casa coincidim a manifestar que el concert ha estat musicalment perfecte, que els Manel han treballat moltíssim el directe i que ens hagués agradat un pèl més d’espontanietat, d’improvització, d’instrumentació, de diversitat, de no està tot tant calculat, de participar com a públic en algunes cançons, i que el concert ha estat perfecte... Manel estant fent molt bona feina... Ja tenim ganes de veure'ls al Poparb 2011.


*fotos Manolo García