CONCERT 2X1 DELS ANTÒNIA FONT AL CASINO L'ALIANÇA DE POBLE NOU...

foto: El Punt

Era un d'aquells dies feiners especials... Era un d'aquells dies, en dijous, que ja t'aixeques pensant que t'espera alguna cosa bonica al cap de les hores... Era un d'aquells dies en què la música es torna la protagonista de la jornada...

El passat dijous els Antònia Font tornaven a Catalunya després de més de dos anys i ho feien en la presentació del seu últim disc, Lamperetes (2011), al Casino de l'aliança de Poble Nou a Barcelona. Concretament, el de dijous fou el primer de tres espectacles, ara podem dir, memorables, esperats, trepidants, discontinus i meravellosos.

Difícil va ser arribar a Barcelona amb la pluja incessant que  va caure al capvespre... Graciosa la imatge del company de programa, de la Barceloneta musical, arribant xop, en moto, i amb xancletes: la viva imatge del post-modernisme del grup balear en persona...

Amb uns quants minuts de retard, i sense més presentació que la sortida física a l'escenari, Pau Debon i companyia, acompanyats de la llum de les desenes de "lamperetes" que ornamentaven l'espai. Res més que lamperetes, de tots colors i formes, els instruments i músics; res més... I no feia cap mena de falta.

I a partir de llavors un concert que va tenir dues parts molt diferenciades i amb sensacions molt contrastades i lògiques, creiem: per una banda, la primera part del concert es va basar en la presentació del disc, de totes les seves cançons, sense excepció, i amb un ritme que no es va interrompre ni per dir gairebé "bon vespre". Els espectadors, encara tímids enfront el nou treball, tot i sentir-se còmodes no es deixen anar. Me sobren les paraules, Coses modernes, Islas Baleares i Calgary 88 van ser les cançons amb més bona rebuda, amb més feedback positiu per part de fans entregats del tot des del primer moment. Els músics, tots cinc, expliquen a  través dels seus instruments les històries del disc amb una maduresa de BANDA en majúscules, es comuniquen dissimulant a la perfecció la novedosa interpretació de les mateixes i amb una professionalitat que diu molt de la música dels països catalans. 

foto: Mondosonoro

Seguidament, i després d'apagar les lamperetes que havien il·luminat els primers minuts d'espectacle, va iniciar-se la segona part del mateix concert: els Antònia Font van començar un repertori de hits ininterromputs on van destacar, per sobre de la resta, Tokio m'és igual, Bamboo, Alegria, Mecanismes o Wa yeah. Allí es va desfermar l'energia retinguda aquest temps de silenci dels mallorquins i la gent va poder cantar, ballar i emocionar-se amb les lletres entretingudes, especials, diferents i fantàstiques del grup. Bis final amb la reinterpretació de Calgary 88... bon indici... 

I el concert s'apaga...

Ens n'anem a casa amb el fantàstic viatge de tornada que ens proporciona el temps necessari per processar interiorment l'espectacle viscut... Era la primera ocasió en què podíem veure els Antònia Font i tot poden ser elogis, tot són elogis. Ja tenim ganes de veure'ls en acció al POPARB 2011... moltes ganes... moltes...

ESCOLTA LES CANÇONS DEL CONCERT AQUÍ AMB L'SPOTIFY...