María Nieves Rebolledo, Bebe, va plantejar el primer concert de la seva gira d’hivern en teatres i auditoris, amb una força espectacular.
Acostumats a la seva intimitat, a la seva nitidesa en els àlbums, el directe de divendres fou un assedegat motiu per desitjar intensament que no s’acabés mai.
Acostumats a la seva intimitat, a la seva nitidesa en els àlbums, el directe de divendres fou un assedegat motiu per desitjar intensament que no s’acabés mai.
Des de la primera cançó Bebe ja va posar les coses clares... el concert del festival Temporada Alta seria un va i bé de crescendos i diminuendos, d’interaccions entre instruments, de comunicacions entre vocalista i baix, entre guitarres i veu. I tot això, davant un públic que omplia com poques vegades l’auditori palau de congressos de la Devesa.
Ple fins la bandera, la qual cosa confirma que la programació del festival de tardor de Catalunya està essent tot un encert i denominador comú de moltes persones amants de la bona música.
Ple fins la bandera, la qual cosa confirma que la programació del festival de tardor de Catalunya està essent tot un encert i denominador comú de moltes persones amants de la bona música.
I el públic, entregat com mai, va aprofitar la bona predisposició a la conversa que entre cançó i cançó va demostrar Bebe. Amb peticions, crits de “guapa” entre d’altres, el públic va fer més gran el concert, va fer més valuós el fet d’haver-hi estat.
I com només ella sap, Bebe va fer pujar la temperatura de l’espai amb interpretacions a trio amb el baix, l’excel•lent José Javier Rojas, i una de les guitarres, l’espectacular Pablo Novoa. Amb la cançó del seu últim disc Y. (2009), Uh, uh, uh, uh , els tres components van simular musicalment la història d’una relació entre una noia i dos germans que explica la cançó... i tot amb els dos músics assentats en una cadira mentre Bebe es deixava endur per la seva pròpia màgia seduint i deixant-se seduir estirada sobre una de les alfombres que decoraven l’escenari.
Així, moments càlids, moments més nostàlgics, moments de fermesa quan es negà a cantar Malo, o moments de tristesa i alegria seguint la vibració de cadascuna de les seves cançons. I tot, entre un públic de totes edats, tot i que sobretot femení, entregadíssim, i amb Bebe envoltada d’una banda que la fa volar cada moment més amunt.
Gran Bebe, gran concert, gran Temporada Alta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada