S'acosta la nit i ens disposem a fer camí cap a l'auditori de Girona per ser espectadors dels concerts que Els Pets, dijous dia 28, i l'esperat Jorge Drexler, dissabte 30, ofereixen dins el marc del festival Temporada Alta de la capital gironina.
El vespre ens porta cap a la cafeteria Kiu a fer un mos abans dels grans concerts; bon preludi del que seran les hores posteriors.
Coincidint amb les fires el festival de tardor de Catalunya ha programat un parell de concerts que omplenen el palau de congressos-Auditori de Girona com poques vegades s'observa. I a més, en ambdues ocasions, la gent entregada des de bon principi a un art musical ben elaborat i expressat.
Anem per parts:
Dijous 28 d'Octubre, 22.00 nit; Els Pets entren en acció amb lleu retard. Es nota que la majoria de gent ja està de cap de setmana llarg, Sant Narcís així ho processa. La veu de Lluís Gavaldà enceta amb un missatge clar: La vida és bonica però complicada, cançó que ja encén els primers aplaudiments de la nit; aplaudiments els quals es queden ressonant durant tot l'espectacle al llarg de les parets del recinte, augmentant quan el cantant dels de Tarragona canta Draps de cuina passejant-se pels passadissos de les butaques, o quan s'acosta a diversos fans, sobretot canalla, per deixar-los un instant que recordaran de ben segur tota la vida.
El camí del concert és lleuger, de repertori per teatre, per està assegut, per mirar i escoltar movent el peu al compàs, genial.... I les històries dels tres veterans, Lluís, Felín i Joan, acompanyats per dos musics d'alçada, Joan Pau Chaves i David Muñoz, arriben amb un so perfectament tutoritzat i amb una posada en escena minimalista i correcta.
Els Pets van acabar "el teatre", amb la cançó Bona nit acompanyats de diverses fans a dalt de l'escenari, i amb la gent dreta amb l'afany d'aconseguir alguna nota més, alguna estrofa més... Bon concert dels de Contastí.
Dissabte 30 d'Octubre, 21.00 nit; amb uns minuts de retard, s'ho valia l'ocasió, Jorge Drexler, l'uruguaià afincat a Madrid, surt a l'escenari amb una alegòrica Todos a sus puestos la qual presenta el concert i tota la seva masculina banda que l'acompanyarà durant gairebé cent trenta minuts de música embedelidora.
Fa poc més d'un any, vam poder veure un concert de Drexler, a Figueres, sol, amb la guitarra i la seva veu. Ara era el moment de veure'l amb la companyia dels vents, les percussions, les cordes i la tecnologia. Amar la Trama (2010), és el nom de l'àlbum que presenta arreu del món amb aquesta gira que l'ha dut a Girona. Amar la trama, estimar el camí i no posar tant la focalització en el final; missatge clar per saber estar en un concert on el que importava era gaudir del so que en cada moment es descomposava de la varietat instrumental que una excel·lent banda fonia a través de la seva energia.
Posar vents al concert un gran encert, segons el nostre punt de vista, i element que dóna un joc molt visual i musical. A l'igual que la investigació amb mil-i-una percussions amb instruments poc usuals i d'arreu del món, que creen un ventall sonor diversificat i original.
A través d'aquest concert hem pogut ser testimonis, com ja hem pogut experimentar altres vegades, d'una classe magistral de llenguatge musical on cada instrument parlant el seu idioma s'ha fet entendre a la perfecció, fent a més, que el conjunt expliqués unes històries concises, dolces i reals. Aquest és el punt fort d'un Jorge Drexler, que a Girona ha vingut amb una banda completament masculina, equilibri perfecte de la connotació femenina de cadascuna de les cançons que aquest espectacular compositor crea.
I finalment en un univers tancat res es crea, todo se transforma, i amb una ovació com poques la banda i Drexler, abandonaven l'escenari denotant que Girona els espera quan hagi de ser...
I sense més, seguir felicitant la producció i organització d'un festival que està demostrant que lluny de la capital la cultura també és possible... Bona Feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada