"El POPARB s'ha acabat i ara és moment de posar un somriure a la cara i sospirar..."
El POPARB 2010 ha arribat al seu final en aquesta edició, la sisena, que ha servit per confirmar que a Catalunya si realment existeix un festival familiar, pop(ular), assequible, proper i original aquest és el que es realitza a Arbúcies a finals de Juny.
El Poparb d'enguany ha tingut dues jornades bastant diferenciades en quant a la part musical. Ara passem a relatar com l'hem vist des del KM231:
DIVENDRES 25 DE JUNY: la jornada del divendres començava a 2/4 de 10 del vespre amb un fantàstic directe dels ROSA LUXEMBURG que va donar la força idònia que esperava segur l'organització per donar la benvinguda al nombrós públic que va exhaurir els abonaments de l'espai de Can Cassó.
Rosa Luxemburg van desplegar tota la seva energia en defensar en directe els seus temes de l'àlbum Autobiografia oficial (2010) i sempre sota la batuta de la seva veu i líder de la banda Pol Fuentes. Seguidament, Els amics de les Arts van oferir el concert mediàtic de la nit defensant el seu últim disc Bed&Breakfast isense més van deixar pas a una de les revelacionsde la jornada JOAN COLOMO. Espectacular posada en escena d'un disc que des del KM231 no havíem parat l'atenció la qual pararem a parti del Poparb. Colomo , elegant sobre l'escenari, coneixedor del que estava presentant i segur, tot i la seva evident timidesa, que estava fent el que havia de fer en cada moment.
El seu disc en solitari Contra todo pronóstico (2009) té moments de genialitat atística que vam descobrir en un concert que va evidenciar que els seus seguidors cada vegada creixen. Seguidament, Els Delafé i las flores azules van presentar el treball Vs trompetas de la muerte (2010) el qual va poder pujar la temperatura de Can Cassó, i el qual evidencia de la marca musical que estant deixant disc rera disc aquest grup que es presentava al festival epr primera vegada sense el Facto. Bona dosi de pop jugasser i divertit amb l'únic propòsit de fer ballar al públic.
Arribava llavors el plat fort de la nit, l'actuació que el KM231 esperava expectant. STANDSTILL va sortir a l'escenari Montsoriu de la forma que ho està fent en la presentació del seu últim àlbum Adelante Bonaparte (2010). Aquest triple cd, que aviat sortirà en format vinil, en directe guanya en proximitat i força. Excel·lent concert dels d'Enric Montefusco, el qual va fer gala d'una veu que complementa extraordinàriament la qualitat musical dels músics que conformen la banda. Voltaran per tot Espanya aquest estiu i els vam tenir a Arbúcies, tot un plaer.
La nit arribava al seu final amb dues actuacions d'un estil similar, molt proper, com són les dels DORIAN i MENDETZ.
Els primers presentant La ciudad subterránea(2009) i els segons presentant l'àlbum Souvenir (2009). Dues bandes properes als seus seguidors i que van emocionar amb els seus directes amb moments ballables i de festa absoluta.
DISSABTE 26 DE JUNY: poques hores de descans i la piscina esperava als abonats al Poparb que pernoctaven a la vila. A les 12 en punt a les piscines municipals del poble començava un concert dels Bradien, amb una proposta atmosfèrica molt adient i original, i seguia amb una sessió DJ amb Txarly Brown i Xavier Ciurans, els quals van saber donar el to i el ritme del que la gent volia en uns moments de relax com aquells. A les 5 de la tarda, el Gorg Nou obria amb el trio Aias, a qui no vam poder veure, i el quartet Fred i Son que van desplegar el seu pop intimista en un espai ideal per a ells. Els que també es van desplegar i de quina manera van ser els VERY POMELO, una de les sorpreses del festival sota el nostre punt de vista. Rock de diversos estils, folk potent, rumbes i molt més en barreja absoluta i amb un discurs ple de matisos musicals. A més, un líder i cantant, Xarim, excepcional sobre l'escenari que va saber conduir a la banda a un concert que ells mateixos van relatar de memorable.
El vespre entrava i arribà l'hora de gaudir de la barcelonina Maria Rodés. En una actuació esperada Maria Rodés va semblar trobar-se un pèl incòmode durant el concert i això va evidenciar alguns errors en l'execució que , però, no van poder deslluir la veu màgica de la cantant i el gran acompanyament musical que aporta la seva banda.
I després de sortir dels jardins de Can Torres, cap a Can Cassó on els Extraperlo, quan vam arribar ja estaven tancant el seu directe i per tant ens vam quedar amb les ganes de veure'ls... La nit del dissabte a Can Cassó es presentava tranquil·leta, amb noms com els de Sanjosex, Roger Mas o els barcelonins Mishima. I així fou, la nit va ser d'un POPARB tranquil·let.
ROGER MAS era la segona actuació de la nit i va presentar el seu nou treball A la casa d'enlloc (2010). Presentació que va fer sense la seva ironia habitual en la rpesentaciód els temes ja que les actuacions en el Poparb són de 50' i la pressa apreta. Així, vam poder gaudir de la continuitat i l'elegància en la psoada en escena d'un Roger Mas que vam sentir proper, agraït de ser al festival i content del seu nou treball excel·lent. A continuació els vilanovins LA BRIGADA, amb Pere Agramunt al capdavant van demostrar que són una banda a tenir més en compte encara del que ja es té.
Espectacular directe de les seves Paraules justes(2010). I de sobte Carles Sanjosé, SANJOSEX, van entrar en escena i amb aquell somriure sempre instal·lat a la seva cara fer una classe magistral de pop alegre i directe, sense més, amb unes lletres que en directe guanyen i amb un acompanyament digne d'una gran banda.
En aquest punt de la nit entraven en escena els protagonistes de la gran aposta d'enguany del Poparb; una proposta original del festival que ens els propers dies voltarà per Madrid, València i Barcelona i en la que hi prenien part el grup Anímic i Will Johnson. La posada a l'escenari digne d'un concert d'auditori, de calma i possibilitat de poder analitzar els detalls que el directe va deixar i que a Can Cassó i en format festival es van escapar ràpidament. Proposta arriscada i exitosa sí o sí, i que pot ser un a bona manera de començar a descobrir les arts increïbles de Will Johnson, un dels referents de la música folk americana dels últims deu anys.
La nit s'acabava, el festival ja tocava les seves últimes hores, i Mishima entrava en acció. Gran directe de la banda barcelonina presentant el seu treball Ordre i aventura (2010). La gent entregada als de David Carabén, els quals omplen l'escenari amb aquella elegància dels que ja són gran i s'hi senten. Excel·lent Mishima fent vibrar també amb les cançons que els de la nostra generació ja no oblidarem mai.
I després, la banda amb més força del moment, MUJERES, va saber pujar l'ambient d'una nit tranquil·la de Poparb. Increible la força que transmeten amb el seu rock exclusiu i les seves ganes de ballar i passar-s'ho bé tal com van poder fer en la seva actuació recent al Primavera Sound. Fantàstics.
I per acabar la nit, salvant els dj's que van finalitzar el Poparb, l'actuació renovada dels The Pinker Tones, que en el format més de banda van agradar i van entusiasmar als assistents que ja sentien l'emoció del final d'un Poparb especial.
El cantant dels Rosa Luxemburg, Pol Fuentes, ens deia en una entrevista en el KM231 especial que vam realitzar des de les piscines, que "el fet d'obrir el Poparb els va suposar una alegria inmensa i que aquesta només es va pdoer enfosquir una mica quan un cop començat el concert vas notant com els minuts es van esvaïnt sense marxa enrera..."
El POPARB s'ha acabat i ara és moment de posar un somriure a la cara i sospirar...
(algunes fotos d'Eudald Rota)
(algunes fotos d'Eudald Rota)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada