RUFUS WAINWRIGHT AL LICEU...

Dimarts dia 11 de Maig fou una cita especial musicalment; Rufus Wainwright visitava Barcelona i, en concret, el gran Liceu.

Nosaltres no hi puguérem assistir, però de la mà d'una bona amiga (a la qual agraïm la crònica feta) us podem oferir un esbós del que es va poder viure insitu.

Ara ja sabeu, la propera ocasió per veure Rufus Wainwright per les nostres contrades serà al festival dels jardins de Cap Roig el proper 2 de Juliol, i en format banda! Jo de tu no m'ho perdria...

La crònica...

Dimarts a la nit; el gran teatre daurat va fer l’acollida a centenars de persones que sentim admiració i gaudim del treball de Rufus Wainwright.

Amant de l’òpera, el músic canadenc va sumar a les parets del Liceu, l’empremta de la seva veu.

Ens va demanar que durant la primera part del concert no aplaudíssim, fins que ell fos fora de l’escenari. Rera el silenci, apareix ell, vestit de dol amb una bata de seda negra de llarga cua, dirigint-se a pas lent cap al piano, i començant, així, a aixecar una atmosfera d’intimitat on cadascun dels assistents vam tenir l’oportunitat d’endinsar-nos en sentiments que transcorren entre la Vida i la Mort: pura poesia musical acompanyada amb imatges personals... I és que no cal oblidar que el seu últim treball discogràfic All days are night: songs for Lulú(2010) ret homenatge a la recent maternitat de la seva germana Martha i a la també recent mort de la seva mare Kate Mcgarrigle. Així, amb paraules textuals de Rufus Wainwright, “cada nota, cada frase d’aquest disc sorgeix de l’ombra i del conflicte.”

De tornada de la pausa ens vam trobar amb un Rufus eloqüent i tremendament seductor que des del primer minut ens va fer sentir com a casa.

Riures, somriures i aplaudiments entusiastes van acompanyar l’artista en aquest viatge per algunes meravelloses cançons dels seus darrers treballs com Cigarrettes and chocolate milk o Going to a town.

Un gust, gràcies Rufus...