27 de Febrer del 2010... sala Penélope... Barcelona... Els Vampire Weekend aterren per presentar el seu segon i últim treball discogràfic anomenat Contra (2010).
Les entrades des de feia jornades totalment exhaurides, tot i que cal dir que per tema d'agenda es va haver de triar una de les sales petites de la ciutat... Poc més de 500 persones van ser presents al concert, en una sala plena a rebentar, on la sonoritat va ser un dels elements forts de la nit.
Així, només podem tenir bones paraules d'una sala ubicada al bell mig del Poble Espanyol, en plena muntanya de Montjuïc.
Pel que fa al concert, que va iniciar-se amb els deu minuts de retard de rigor, la força dels Vampire Weekend es va poder divisar de seguida amb una part inicial plena de força, de guitarra i sobretot de percussió, ja fóra de forma tradicional, amb la bateria, o a través del so de sintonitzadors electrònics. La percussió en la música dels Vampire Weekend és un element vital i així es va posar de manifest en la majoria de cançons que es van anar desencadenant en els gairebé 80 minuts de concert. La part central del concert va decaure de ritme un pèl, per poder tocar les cançons amb menys velocitat de creuer; i finalment uns bisos que van tornar a escalfar l'espai amb l'entrega absoluta del públic heterogeni que omplia la Penélope.
El grup en sí, molt jove, tenen el show completament estudiat. Ni un error van evidenciar, i tots els temes van sonar a la perfecció... sabeu aquell exercici tant pràctic d'intentar escoltar cada instrument per separat? Doncs ahir es podia realitzar i fàcilment... Una bateria excel·lent, uns teclats senzills però pràctics, un baix repetitiu però sostenidor, i unes guitarres que donaven la nota de color a les melodies.
Així es pot resumir la posada en escena d'aquests nord-americans: senzilla, austera, però ho fan tot absolutament perfecte...
I què és el que enganxa a la gent d'aquestes lletres i melodies senzilles? Doncs creiem que la gent que vam anar al concert ens va meravellar la seva alegria en el moment de tocar, la passió que transmeten, la sensació que envien al públic que en aquell moment estant fent el que volen fer tota la vida... Així són els Vampire Weekend...
A més, al cantant li vam veure un perfil Elvis molt gran... La forma d'agafar la guitarra, de presentar les cançons, la forma de moure's... Porta l'Elvis a la sang...
A part, també un esperit de Green Day des inicis va sobrevolar la sala en certs moments...
Bon concert d'un grup al qual se li ha de seguir la pista en el futur.
si si si ... molt bona crítica i molt bones fotos
ResponElimina