Va arribar el moment de veure Gerard Quintana en directe i d'assaborir la presentació del nou disc Deterratenterrat. La posada en escena porta per nom Cançons urgents per a una crisi i sembla que arriba en un moment socialment molt oportú.
Senyors i senyores, en Gerard Quintana hi toca molt! Vam arribar al concert sense haver escoltat més que el tema promocional que dur per nom Barcelona en colors, i la veritat és que ens ha ajudat a la descoberta del directe sense prejudicis. I diem que hi toca, perquè la proposta conceptual del disc ens endinsa cap a una revolució social tan necessària com indispensable en un moment com l'actual on es dissipen reals sospites de corrupció i abús de poder entre els que ens manen. Quintana aprofita la seva veu per il·luminar molts dels pensaments de la població d'apeu que constantment ha de seguir fent veure que tot va bé.
I a més, la màgia del disc, es troba en saber-ho exposar sota un prisma de la vivència de la ciutat, de Barcelona en aquest cas, dels seus sons, de la seva gent, dels seus carrers, de la seva història, dels seus perfums, de les seves olors. I és que durant els últims mesos Gerard Quintana ha passejat per la vella Barcelona enregistrant tots aquests elements i convertint-los, sota la producció d'Albert Pla, en el treball Deterratenterrat.
De la producció del gran Pla en podem desdibuixar elements que coincideixen amb els de la producció de Joan Miquel Oliver a la visió galàctica del polifacètic Jaume Sisa. I és que a ningú se li escapa la volguda, o no, arrel sisaniana que Quintana aporta en el lletratge i musicalitat del present disc.
Desacomplexat, madur, ferm, segur de sí mateix, però nerviós com un jove músic que actua per primera vegada Gerard Quintana ha saltat a l'escenari del teatre de Salt amb pocs minuts de demora i sota les notes de les gralles dels marrecs de Salt. Què millor que l'ambient festiu de carrer? Bon inici. Els nervis a flor de pell per comprovar si els primers aplaudiments del públic que omplia el recinte es farien esperar molt o no, i si serien sincers i abundants. I Girona no ha fallat en gens mesura al fill pròdig. Des de la primera cançó a l'última i en crescendo, el públic ha valorat molt positivament l'actuació del solista i la seva excel·lent banda.
El concert ha començat amb el single Barcelona en colors. Tema esplèndit per començar a desglossar el concepte del disc. Mica en mica ha seguit relatant les històries que la ciutat li ha brindat, mentre la crítica social anava agafant el nucli de l'acte. A destacar els temes Diumenge Salvatge, bona descripció empàtica dels diumenges de caravana, o La crosta, proposta picant perquè sí. El moment àlgid en aquest aspecte un monòleg d'uns deu minuts en què Quintana amb un barret amb orelles de burro explicava el seu ideari sobre el moment actual: del vertígen, a la corrupció, als diners, al poder, de tot una mica. I el tema que ho ha amenitzat tot ha estat el poema de Jordi Cornudella anomenat De Mataró a Llavaneres, el qual podeu escoltar a continuació.
Bonica metàfora la de dir les veritats amb les orelles de burro al cap... I la part final del concert, el protagonisme per dues composicions antigues i aplaudidíssimes: Caic, del disc Per un tros de cel (2007), i el tema de Sopa de Cabra, el boig de la ciutat, amb el qual i unint-lo a l'inicial Barcelona en colors s'ha encarregat de posar punt final al bonic concert de Gerard Quintana.
Avui el gironí Quintana ha estat acompanyat d'uns excel·lents companys d'escenari com Francesc Bertran (guitarra), Xavi Lloses (teclats i samplers), Ermengol Mayol (percussió i bateria), Judit Farrés(veu femenina), i Diana Kerbelis (actriu) la qual ha expressat en moviment alguns dels temes interpretats.
Bona vetllada la viscuda avui pel km231 al Teatre de Salt.
Volem donar les gràcies al festival Temporada Alta que ens ha tornat a facilitar la feina i a Gerard Quintana pels moments viscuts i per fer-nos còmplices del seu treball. Bona proposta, no us la perdeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada