Barcelona; 21:30 hores; sala Oriol Martorell;l'Auditori.
El passat divendres era la cita. Els barcelonins The New Raemon presentaven en viu el nou àlbum La dimensión desconocida. Moltes ganes d'assaborir entre el públic les noves propostes d'aquesta banda liderada per Ramon Rodríguez el qual havia participat en l'última edició del Poparb en format reduït als jardins de Can Torres.
La vesprada començava amb la participació del grup asturià Francisco Nixon els quals van posar sobre l'escenari el treball discogràfic El perro es mío (2009). N'havíem escoltat poc d'aquesta banda, els dos singles més coneguts (Inditex i Erasmus borrachas) i poca cosa més. El directe ens servia per tenir un primer contacte seriós amb ells en directe.
I les sensacions no van ser del tot bones. Recorrent, repetitiu, poc treball de directe, manca d'experiència com a grup... no sabem ben bé què va mancar-hi però les sensacions no foren les millors. Fins i tot l'organització del transcurs del concert va ser dispersa, on el final va ser fred i poc elaborat. Així i tot, pensem que un grup que pot parir cançons com algunes que formen part d'aquest àlbum, amb l'experiència corresponent poden arribar a créixer. A destacar la posada en escena del guitarra, tot expressió i sentiment.
Figues d'un altre paner va ser el directe The New Raemon.
Amb el públic entregat des d'abans de començar a sonar la banda barcelonina va iniciar el concert amb el clàssic directe de
Sucedáneos, el qual com la majoria dels temes va fer que el pati de butaques sonés com un karaoke imponent. I és que The New Raemon té l'habilitat de composar cançons de primera persona on qualsevol es pot ficar en el paper del protagonista i creiem que això fa que siguin tan directes.
El concert va oferir temes de l'encara curta carrera discogràfica del grup i així dels seus dos treballs d'estudi, així com del tastet de la Invasión del los ultracuerpos.
A destacar el nou senzill La siesta, o el Tú Garfunkel el qual va proporcionar un dels moments àlgids de la vetllada amb el públic dret a petició del mateix cantant.
Professionalitat en majúscules dels components de la banda els quals van oferir un repertori indescriptible d'habilitat musical i de joc amb els instruments, fent que cada cançó sonés de forma totalment única.
Fins i tot alguns petits lapsus de Ramon Rodríguez a causa dels nervis de tocar a casa i davant dels seus, van ser aplaudits per les més de 500 persones que gairebé feien el ple a la Sala Oriol Martorell.
I és que va ser una nit que ens va regalar un concert on vam veure a una banda a la qual li
vaticinem un gran camí per recórrer. Va ser tot un plaer poder ser espectador d'aquest espectacle i seguirem informant des del km231 del que ens vagi proporcionant la banda The new Raemon.
Molt Bè km231, bon criter per explicar-nos el que va passar a l'auditori.
ResponElimina